dissabte, de gener 26, 2008

Projecte Vidriera -*- Proyecto Vidriera

Hooola que tal!

Des del pont de la Hispanitat fins poc abans del meu aniversari (a finals de Novembre), els meus esforços a la masia es van concentrar en el "Projecte Vidriera" dins de nostre apartament: la construcció d'una porta de ferro de dues fulles plegables per separar la sala d'estar amb volta catalana, del que anomenem solàrium, que és com un pati interior amb una coberta "de compromís" que per no fer, ni aïlla del fred ni de l'aigua!
La idea es poder tancar la sala durant l'hivern, per poder-la escalfar, i així no limitar la nostra vida dins del nostre trocet de masia a la cuina o al dormitori...

El ferrer al costat del pis del Poblenou em va tallar els perfils d'acord amb els plànols que li vaig preparar i em va donar alguns consells.
L'Àlex, de la masia, em va donar més consells, i em va deixar l'amoladora de mà per anar polint les soldadures.
Jo tinc un grup electrogen, regal de reis de farà vint anys, que no havia fet servir des d'aleshores... però que funciona!
Doncs que més es necessita?
Res més, bé... moooolts electrodes, unes quantes moles per desbastar les soldadures mal fetes, un iman en escaira, una escaira gran i sergents. Bé, i l'equip de protecció: mascara, ulleres, protectors auditius i guants de pell (aquests són imprescindibles per no cremar-se ni amolar-se els dits... ho dic per experiència!).

En mig de l'operació vidriera la Karen es va trencar el braç fent una pirueta acrobàtica des d'uns quatre metres d'alçada mentres podava unes plantes...
Així, quan va arribar el moment de posar la vidriera a lloc, sense poder comptar amb la col·laboració de la Karen, vaig recórrer a ma germana i seu marit, l'Alvaro.

La veritat és que jo no tenia molt clar que amb el pes dels vidres, les fulles, de dos metres cadascuna, no deformessin massa, o que alguna de les meves soldadures voluntarioses cedís sota el pes.

Amb un anàlisi a posteriori, crec que aquest és un dels casos en que les coses es tiren endavant pel que els creients anomenen fe... o potser seria millor dir-li inconsciència: fer una cosa que no has fet mai, invertint una quantitat de temps i diners important i esperar que tot anirà bé.

Afortunadament tot va funcionar perfectament i la vidriera va permetre fer el dinar familiar per celebrar el meu aniversari a una temperatura de gairebé 18ºC (tot un èxit, considerant que abans amb prou feines s'arribava als 13ºC!!).
Des d'aleshores podem disfrutar de la sala i fins i tot tenir convidats que es poden quedar a dormir al sofà llit! Tot un èxit!.
Picasa SlideshowPicasa Web AlbumsFullscreen

A l'estiu, la vidriera la podrem obrir completament i disfrutar del solàrium com un annexe a la sala.

PD: Gràcies a Picarona pels seus consells amb Picasa!

...ooOoo...


Hooola que tal!

Desde el puente de la Hispanidad hasta poco antes de mi cumpleaños (a finales de Noviembre), mis esfuerzos en la masía se concentraron en el "Proyecto Vidriera" dentro de nuestro apartamento: la construcción de una puerta de hierro de dos hojas plegables para separar la sala de estar con volta catalana, de lo que denominamos solarium, que es como un patio interior con una cubierta "de compromiso" que por no hacer, ni aísla del frío ni del agua!
La idea es poder cerrar la sala durante el invierno, para poderla calentar, y así no limitar nuestra vida dentro de nuestro trocito de masía a la cocina o al dormitorio...
El herrero junto al piso del Poblenou me cortó los perfiles de acuerdo con los planos que le preparé y me dio algunos consejos.
Àlex, de la masía, me dio más consejos, y me dejó el amoladora de mano para ir puliendo las soldaduras.
Yo tengo un grupo electrógeno, regalo de reyes de hará veinte años, que no había usado desde entonces... pero que funciona!
Pues que más se necesita?
Nada más, bien... muuuuchos electrodos, unos cuantos discos para desbastar las soldaduras mal hechas, un imán escuadra, una escuadra grande y sargentos. Vale, y el equipo de protección: mascara, gafas, protectores auditivos y guantes de piel (estos son imprescindibles para no quemarse ni amolar-se los dedos... lo digo por experiencia!).
En medio de la operación vidriera Karen se rompió el brazo haciendo una pirueta acrobática desde unos cuatro metros de altura mientras podaba unas plantas... Así, cuando llegó el momento de poner la vidirera a lugar, sin poder contar con la colaboración de Karen, recurrí a mi hermana y su marido, Alvaro.

La verdad es que yo no tenía muy claro que con el peso de los vidrios, las hojas, de dos metros cada una, no deformaran demasiados, o que alguna de mis soldaduras voluntariosas cediera bajo el peso.

Con un análisis a posteriori, creo que este es uno de los casos en que las cosas se tiran adelante por lo que los creyentes denominan fe... o quizás sería mejor llamarlo inconsciència: hacer una cosa que no has hecho nunca, invirtiendo una cantidad de tiempo y dinero importante y esperar que todo irá bien.

Afortunadamente todo funcionó perfectamente y la cristalera permitió hacer la comida familiar para celebrar mi cumpleaños a una temperatura de casi 18ºC (todo un éxito, considerando que antes a duras penas se llegaba a los 13ºC!!). Desde entonces podemos disfrutar de la sala e incluso tener invitados que se pueden quedar a dormir en el sofá cama! Todo un éxito!.

En verano, la cristalera la podremos abrir completamente y disfrutar del solàrium como uno anexo a la sala.


PD: Gracias a Picarona por sus consejos con Picasa!

2 Comentaris:

Anonymous Anònim va dir...

no entenc per qué ta germana no surt a les fotos..., se de bona tinta que va treballar molt aguantant no sabem el qué. Això és discriminatori...

dijous, 28 de febrer, 2008  
Blogger Xepe71 va dir...

Wow, quin mas! Molt més impressionant d'aquest costat que de l'altre... en conjunt, un "projecte de vida" ben interessant! Us desitjo molta sort (i m'apunto el blog per fer-vos un seguiment)

dijous, 03 de juliol, 2008  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home