divendres, d’agost 28, 2009

Conservant tomàquets -*- Conservando tomates

Hooola que tal!



Com ja he dit més d'una vegada, una de les coses que més m'agrada de tenir un hortet és quan arriba el temps de la collita i pots fer conserves amb l'excedent per tal de poder disfrutar-la durant tot l'any.

Els tomàquets de penjar no tenen massa història, els lligo amb un cordill a forma de ristra i els penjo del rebost. Vaig consumint primer els que tenen alguna taqueta abans de que es facin malbé. Aquest any n'he pogut menjar fins pràcticament a l'abril (i perque ja no en quedàven més!

L'altra forma de conserva que ja vaig provar l'any passat és en forma de salsa de tomaquet (sofregida amb ceba i algunes espècies).

Amb poc més de tres quilos de tomàquet surten 9 pots com aquests:



Finalment l'experiment d'aquest any ha estat fet tomaquets assecats. He fet servir la varietat de pera, que van molt bé segons els experts. Els he tallat per la meitat i els hi he tret les llavors, de manera que quedin eixuts (el que es treu no es llença, t'ho beus en forma de Bloody Mary!).
Després es posen sobre alguna superfície que permeti que circuli l'aire (reixa de forn, canyís... jo he fer servir una reixa de cuinar al vapor de bambú) i se salen al gust. Millor no passar-se (això diuen), però compte! Si els següents dies és de força sol, no passa res quedar-se curt de sal, però si resulta que fa núvol, corres el risc de que es facin malbé si no tenen prou sal.
Jo els he tapat amb una reixa anti-mosques, per no haver d'estar controlant si en venen o no.

Adjunto fotos del procés:

Dia 1:



Dia 2:


Dia 3: Cada cop s'arruguen més

Dia 4:


Dia 5: Com que en algun cas van florir en els plecs de la vora, els hi vaig aplicar un "lifting", i els vaig deixar planets!


He vist que hi ha gent que no en treu les llavors. Suposo que és un tema de Sol: si en fa prou, s'assecarà bé, però si no hi ha moltes possibilitats de que es floreixin.
En el meu cas, la segona tongada, que va coincidir amb el segon dia una mica núvol (i amb humitat ambiental més alta), un parell es van començar a florir, pel que els vaig tirar abans que afectessin als altres.

Cada vespre cal entrar-los a casa per a que la rosada no els humitegi.
A mi m'han trigat 5 dies en assecar-se, però depèn del Sol. He llegit que pot anar de 4 dies a un mes! Pel que sembla han de quedar d'una textura una mica "plastificada".

Finalment, un cop secs , els pots conservar coberts d'oli i una mica d'orenga (de manera que l'oli també queda aromatitzat), o secs en un pot de vidre (jo els he untat amb una mica d'oli).
Ara només queda veure quant de temps duren en bon estat...

...ooOoo...


Hooola que tal!

Como ya he dicho más de una vez, una de las cosas que más me gusta de tener un huertecillo es cuando llega el tiempo de la cosecha y puedes hacer conservas con el excedente para de poder disfrutarla durante todo el año.

Los tomates de colgar no tienen demasiada historia, los ato con un cordel a forma de ristra y los cuelgo de la despensa. Voy consumiendo primero los que tienen alguna manchita antes de que se echen a perder. Este año he podido comer hasta prácticamente en abril (y porque ya no en quedavan más!)

La otra forma de conserva que ya probé el año pasado es en forma de salsa de tomate(sofrita con cebolla y algunas especies). Con poco más de tres kilos de tomate salen 9 botes como estos:

Finalmente el experimento de este año ha sido hacer tomates secos. He usado la variedad de pera, que va muy bien según los expertos. Los he cortado por la mitad y les he sacado las semillas, de forma que queden lo más secos posibles (lo que se saca no se tira, te lo bebes en forma de Bloody Mary!).
Después se ponen sobre alguna superficie que permita que circule el aire (reja de horno, cañizo... yo he usado una reja de cocinar al vapor de bambú) y se salan al gusto. Mejor no pasarse (eso dicen), pero cuidado! Si los siguientes días son de mucho Sol, no pasa nada por quedarse corto de sal, pero si resulta que está nublado, corres el riesgo de que se echen a perder si no tienen la suficiente sal.
Yo los he tapado con una reja anti-moscas, por no tener que estar controlando si vienen o no.
Adjunto fotos del proceso:
Dia 1:

Día 2:

Día 3: Cada vez se arrugan más

Día 4:

Día 5: Como que en algún caso florecieron en los pliegues del borde, se los apliqué un "lifting", y los dejé planitos!

He visto que hay gente que no saca las semillas. Supongo que es un tema de Sol: si hace el suficiente, se secará bien, pero si no hay muchas posibilidades de que se enmohezcan.
En mi caso, la segunda tongada, que tuvo el segundo día algo nublado (y con humedad ambiental más alta), un par se empezaron a enmohecerse, por el que los tiré antes de que afectaran a los otros.
Cada anochecer hace falta entrarlos en casa para que el rocío no los humedezca.
A mí me han tardado 5 días en secarse, pero depende del Sol. He leído que puede ir de 4 días a un mes! Al parecer deben quedar con una textura algo "plastificada".

Finalmente, una vez secos , los puedes conservar cubiertos de aceite y algo de orégano (de forma que el aceite también queda aromatizado), o secos en un bote de vidrio (yo los he untado con algo de aceite).
Ahora sólo queda ver cuánto de tiempo duran en buen estado...

1 Comentaris:

Blogger Xepe71 va dir...

Bona pinta! Els italians tenen aquesta manera típica de secar-lo, i he tingut l'oportunitat de provar-los. N'he provat de deliciosos, i de dolentíssims. Espero que els vostres siguin dels primers!
En quant a avellaners, suposo que donarà avellanes als 3-4 anys. Aquest any sembla que jo hagi tingut algun brot d'avellanes, però ha acabat sent un no-res. Imagino que l'avellaner es deu adonar que no té prou força i deu "avortar l'operació" ;).
Per cert, mirant-mirant, veig que ets enginyer... jo també! Vaig estudiar a l'ETSEIT l'especialitat elèctrica, i tinc un any més q tu... encara serem almes jemeles!

diumenge, 30 d’agost, 2009  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home